Monreal - Puente la Reina

Després del sopar d'acomiadament de ahir, que van pasar una estona molt agradable. Avui tocaba encara una etapa, que per mí era la última en aquet moment. Per continuar més endevant la decisió de fer el camí.
La etapa a pesar de ser llarga, 32 km. no s'ha m'ha fer pesada, potser ja la costum de cada día. Els companys con cada día, cada un surt a la hora que vol.
Em Passat per llocs molt bonics, pero el que més m'agradat a sigut, la ermita de Santa María de Eunate, una maravilla, semblava el colofón ala caminada.
Puente la Reina es un punt i apart, no un punt final. Les anécdotas i els bons momentos superen en escreix, els no tant bons.
Agraiments a la familia, que a pesar de pasar-ho mal -lament per la meva ausencia, sempre m'han fet costat. I als amics, que en tot moment m'han donat suport i anims.
GRÀCIES

Sangüesa - Monreal

El bon temps m'acompanya, sol tot el día, es veia perfectament els paisatges amb els seus colors. Las montanyas navarresas, no destacan per la seva altitud, pero si per la densitat dels diferents clases de arbrers. Tots el camps de conreu que vaig veien, son el mateix, blat,blat i blat.
De bestià poco en veig, creien que estàn en Navarra, en trobaría més.
Desde fa un parell de dies, anem una colla, no es el mateix que anar sol, con fins ara. Cada escu va al seu ritme, al final nos trobem al alberg.
Avui ens vist varias ermitas per camí, i resulta que totes tenen a veure en comú.

Ruesta - Sangüesa

Un día més de caminada, ja es com una rutina constant, al final del día, ja vaig notant el kms. acumulats.
Després de poguer descansar en un casalot, confortable aixó si, i coneixa una quants caminants mes, i fent una bona xerrada.
Tots em sortit a primera hora, calia encara una etapa una mica dura, i així a sigut, son de montanya, pujant i baixant en tot moment.
Con sempre les vistes impresionants, per
fer unes bones acuareles, e Pep?
Avui en acabat en una ciutat navarresa, ja em deixat l'Aragó enrere.

Santa Cilia - Ruesta

Llarga etapa és presumía la d'avui, i llarga s'ha m'ha fet, la veritat. Després de descansar i haber escoltat i tot un concert de violins a l'esglesia del poble.
De bon matí, con sempre surto abrigadet, perqué fa fresqueta. Vaig de costat amb la carretera i el riu Aragón, que va ple a besar, i omplin l'ambassament de Yesa.
Cal destacar que tots els pobles  guardan una mateixa forma de conservar les casas.
On faig parada avui es Ruesta, un poble sacrificat per l'ambassament de Yesa.

Ena - Santa Cilia

Un altre etapa dura de montanya, només amb dues poblacions pel camí, sense més. El atractiu d'avui era la arribada al monastir de Sant Joan de la Penya. Nom que porta aquet camí que surt de Monserrat.
En primer lloc està el monastir nou, una mica més amunt del vell. Es nota amb l'arquitectura, la diferencia d'epocas i la talla de la pedra.
Una mica mes avall a sota una grant montanya de pedra, apareix el monastir vell. Encastat a la roca, con si fos una sola cosa. Una maravilla de la arquitectura de la época.
A valgut la pena la visita i la caminada.

Sarsamarcuello - Ena

Esgotadora etapa de montanya, la transpirenaica, li diría jo, tot agradar-me, avui al no trobar cap poble en el recurregut, s'ha m'ha fet més llarga. Aixó si, paisatges espectaculars, rius plens a vesar, els salts dels rius feien piscinas naturals, per poguer disfrutar per l'estiu. També en dues ocasions, m'he tingut que treure les botes i arremangarme el pantalons.
Aquestas últimas etapas les estic gaudint, una mica cansat aixó si.

Bolea - Sarsamarcuello

Les etapas dels Pirineos, son molt diferents, la diversitat de colors és evident, degut a la climatología, que no te rés a veure amb la planicie.
A mig camí, m'he trovat el desviament que portaba al Castell de Loarre. Eran uns km. més, pero no podía perdre la oportunitat. La visita al castell a valgut la pena. Es magnífic, majestuos. Ara comprenc, el interés del alguns directors de cine.
Una grata sorpresa m'ha donat al arrivar al poble de Sarsamarcuello, petit pero acollidor, con venen sent tots les poblacions que estàn propers als Pirineos. Te una majestuosa esglesia dedicada a Carlo Bari

Osca - Bolea

Per buscar el camí, cal fer casi tota la circunvalació de la ciutat de Osca. Pero no m'ha sapigut greu, perqué ho tenen preparar per gaudir de un l'entorn natural.
La caminada a sigut bastant semblant de anteriors. Només dos pobles e pasat, pero la realitat, és qué estaban força be. Apart del común amb tots els pobles, l'esglesia que ho domina tot. Es veien moltes casas senyorials, amb els seus blassons a la façana.
Bolea es on pasaré la nit, es una població que està refugiada darrera una montanya,   que a dalt de tot la corona la Colegiata de Santa María. Es un dels pobles que m'han agradat.
Demà començen les etapas dels Pirineos.

Pueyo de Fañanàs - Osca

Després de poguer descansar en bones condicions. En llevo de bon matí, per aprofitar el día. Avui el temps també m'ha  respectat. Avui a sigut un día que m'ha pasat de tot. E començat amb planicies, barranca, creuament de rius, bastant entretinguda.
La ciutat xde Osca, és una capital petits pero bufona. El casc antic, com totes les ciutats. Encara conserva en bon estar part de la muralla, que enserclava la ciutat.
Al alberg a vingut un company de camí. Es de Reus, ja nos expliquen les nostres coses.

Berbegal - Pueyo de Fañanas

Etapa totalment planera, pero molt llarga. El inconvenient de una etapa con aquesta. És qué tens que anar comprant el necesari, per menjar pel camí. Pues cap dels quatre pobles, que e passat, disponia de cap dels serveis necesaris ( ni bars, cosa extranya )
Al menys el alberg, està en bones condicions, i molt ven equipat.
La famosa tempesta dels Pirineos. m'acompanyat tot el día. Amb trons i plujes a les montanyes.

Monzó - Berbegal

A primera hora del matí, després de sorti del ajuntament, perqué en sellegesin la credencial. M'aturat un veí, preguntan si estic fent el Camí de Sant Jaume, al dir-li que si, m'ha sorpres, dir-me que en volvía acompanyà una estona. La estona a durat fins la propera població de Selgua a 9 km. La veritat és que a sigut una estona molt agradable. Armando es el seu nom.
En el camí, e passat per la ermita de santa Águeda, molt maca i el seu entorn estaba ben cuidat.
Berbegal està en un lloc elevat, per pura estrategia. En el seu temps, ja tenien problemas amb els catalans, com no.
La entrada al poble le fet per un troç de calçada romana, que encara queda, era el antic camí primitiu.

Tamarite de Litera - Monzó

Desde que estic caminant per l'Aragó, és molt semblant tots el recorreguts que faig. Aixó si, les poblacions cada vegada més separadas la una del altre. Ja pobles que no tenen cap servei, ni els més elementals.
En costa molt trovat allotjament per pasar la nit. No estan gens preparades per rebre turisme. Son pocs els que en triat aquesta ruta, i no és per ferna gaire propaganda.
Espero que com més en vagi apropant a las grandes rutes europeas, es vagi animant. També molta afluencia por ser un problema.