Carrión de los Condes - Terradillo de los Templarios

Trajecte llarg i monòton el d'avui. Surto de Carrión pel pont de pedra, deixa'n a la meva esquerra el monestir de San Zoilo. Els 17,2 km de recorregut entre la sortida i el proper poble, que és Calzadilla de la Cueza, només hi ha camps i més camps (en temporada alta en meitat de recorregut, s'obre una caseta oferint fruita i aigua fresca)

Pocs comentaris es poden fer avui. Dos pobles només en trobo pel camí, Calzadilla de la Cueza, per destacar l'església de San Martin i les seves cases de tova, que són la majoria. Continuant arribo a les restes de l'antic hospital-monestir de Santa Maria de las Tiendas.

Ledigos, més del mateix, cases de tova envolta'n l'església dedicada a Sant Jaume, on hi trobem tres representacions diferents del sant: de pelegrí, d'apòstol i de matamoros.

La proliferació de construccions en material de tova de vivendes i quadres pels animals, en aquestes terres, és a causa de la renda personal i la climatologia. Els resguarda de la calor a l'estiu i el fred de l'hivern.

Terradillo de los Templarios, final del dia d'avui. Poble important i referent en el camí, per la seva tradició i la cantitat d'albergs i establiment dedicats als caminants.

Boadilla del Camino - Carrión de los Condes

     

   Sortint a l'alba, els colors del camp, estan pletòrics. De seguida en trobo una important obra d'enginyeria civil. El Canal de Castilla, que s'utilitzava tant per al transport de mercaderies com per distribuir l'aigua.

Frómista, una important localitat, referent en el camí. Amb importants esglésies, una de les millors mostres del romànic espanyol.

Que estem en plena comarca de Tierra de Campos, Ho demostra'n el nom de les següents localitats, Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos. Totes elles amb un denominador comú. El seu romànic en esglésies i ermites, el conreu de cereals deel seu camp i la austeritat en les seves construccions, moltes fetes de tova.

Abans d'arribar al meu destí, passo pel poble de Villalcazar de Sirga. Cal destacar la magnífica església romànica de Santa Maria la Blanca (segle XIII) construïda pels templers, on estan el sepulcre de l'infant Felip I i la seva esposa Elionor.

Carrión de los Condes, la ciutat més important del camí en la província de Palència, amb un rellevant patrimoni històric i artístic. El monestir de Santa Clara, el monestir benedictí de San Zoilo, l'església de Santa María del Camino (segle XII), al pòrtic es rememora la llegenda del tribut de cent donzelles, les qual van ser salvades de ser lliurades al rei moro Miramamolín.

Hontanas - Boadilla del Camino

     De bon matí, començo la caminada, avui també una mica llarga. Entre Hontanas i Castrojeriz, que és la pròxima població, en trobo, mig derruït el convent de Sant Antón. Pertanyia a l'ordre de San Antón de monjos d'origen Francès, famós per les miraculoses curacions.

A pocs quilòmetres albiro el poble de Castrojeriz, que a dalt d'un turo el protegia al seu temps un castell, ara mig derruït. Històrica ciutat d'extraordinari patrimoni cultural, d'origen romà. Destaca a l'entrada, la col·legiata de la Virgen del Manzano, l'església de San Juan, gòtica i l'església de Santo Domingo. En la seva façana hi ha dues pètries calaveres, amb un missatge ( O Muerte O Eternidad )

A la sortida del poble, albiro la immensitat de la planícia, nós anuncia que estem a prop d'entrar a Tierra de Campos, que es comarca més dedicada al conreu de les províncies de Burgos i Palencia. Després d'alguns quilòmetres, i una pujada curta però forta, arribo al port de Mostelares, on es gaudeix d'una panoràmica vista.

Itero del Castillo, és el últim poble de la província de Burgos. Entra'n a la de Palencia, dividida les dues pel famós Puente Fitero i el riu Pisuerga. Itero de la Vega primera població natural de la Tierra de Campos. Poble molt auster on predominant les construccions d'adob.

Boadilla del Camino, és el final d'avui. Al centre del poble trobem un Rollo Jurisdiccional (Era el símbol de la independència de la localitat) El privilegi fou donat pel rei Enrique IV per l'ajuda donada per recuperar el tron perdut de vant el seu germanastre Don Alfonso.

Burgos - Hontanas

    La sortida de Burgos, amb diferència altres grans ciutats, ha sigut agradable i lleugera. Es pot dir que a estar com un passeig. El parc del Parral, segueix la cursa del riu Arlanzón, cosa que és veu amb la seva fauna i flora.

A pocs quilòmetres de Burgos, es troba la localitat de Tardajos, antiga localitat situada en una important calçada romana, per on transcorre part del camí. Surtin del poble ja és poden veure, la inmensitat de les planícies de conreu de cereals, que ens acompanyaran bona part del trajecte.

Rabé de las Calzadas, és un altre poble típic de la zona. Hornillos del Camino, fa evident la seva vinculació amb el camí. Per la seva oferta d'establiments dedicats a les necessitats del peregrí.

Un fort vent m'acompanyarà, tot el recorregut, degut que estic passant un altiplà fen així més llarga l'arribada a Hontanas. Poble resguardat en una bagauda. Cal destacar l'antic hospital de peregrins de San Juan, conegut com el Mesón de los Franceses, que està rehabilitat com a alberg. L'església de la Immaculada, destaca del conjunt de la vila.

Agés - Burgos

     Després d'un bon descans, el dia d'avui, amb la arrivada a una gran ciutat, com és Burgos, sempre és una mica pesat, per la seva entrada, llarga gens bonica per la seva aglomeració d'edificis. Per sort hi ha una variant que passa pel costat del riu Arlanzón, i entra a Burgos, per la seva porta medieval.

La meva intenció era poder visitat Atapuerca, pels seus jaciments prehistòrics més importants d'Europa, patrimoni de la humanitat. El Camí passa pel mig, tot estava previst. Però per desi'l-lució meva, el dia d'avui és dilluns, dia de festa en museus.

Desant el poble d'Atapuerca, es puja a la serra que porta el seu nom, a dalt on es divisa a la llunyania la ciutat de Burgos, la corona una creu de fusta, símbol peregrí. Encara queda un bon tret de recorregut.

La variant per l'entrada a la ciutat, val la pena de ferla, malgrat ser una mica més llarga. Caminar vorejant el riu, dóna una sensació de tranquil·litat. La porta d'entrada és per la porta medieval que dóna directament a la plaça de la catedral. La catedral de Santa Maria, d'estil gòtic, és majestuosa. Iniciada pel rei  Ferran III any 1221 fou declarada patrimoni de la humanitat.

A banda la ciutat ofereix nombrosos indrets d'interès, per fer l'estada més llarga.

Belorado - Agés

    Continuant per la Meseta castellana, avui començo a una altitud de 660 m i arribaré als 1.150 m que és el sostre dels Montes de Oca, tot una referència tant pel camí com pel fer històrics que van passar per aquestes muntanyes . Dels poblets que passaré cal destacar dos.

Vilafranca Montes de Oca. El poble parada obligatòria dels peregrins, és la porta d'entrada als bonics, i antigament perillosos, Montes de Oca, molt temuts en l'edad mitjana per la presència de bandolers. Dura però bonica travessia, amb una forta i continuada pujada, que progressivament és va moderant, fins arribar a l'alto de Pedreja (1.150 m) on es pot trobar a Monument als caiguts de la Guerra Civil. Moment de trist record. Passo un mal moment.

San Juan de Ortega, nat 1080, és fundador d'aquesta petita vila. L'església de San Juan de Ortega (segle XII) és romànica amb el sepulcre del sant. En l'interior es produeix l'anomenat "Milagro de la Luz "dos dies a l'any el sol il·lumina l'escena de l'Anunciació.

A la sortida, hi ha una variant del camí, sovint ho fan alguns espavilats, perquè passis peel seu establiment. Cal estar informat. Segueixo pel tram original, que en portarà fins Agés la meva parada d'avui.