Hospital de Òrbigo - Astorga

Tot just surtin es troba una bifurcació del camí, amb dues variants. Agafo la variant de la dreta, que passa per petites poblacions, la de l'esquerra va paral·lela a la carretera nacional. Les dues conflueixen al Crucero de Santo Toribio.

Els pobles de Villares de Òrbigo, Santibáñez de Valdeiglesias, estan molt lligades al camí. El recorregut t'he molt d'atractiu, pel seu paisatge i la seva ramaderia ( les terres de cultiu amb canviat en part en instal·lacions ramaderes, es nota que ens acostem a les muntanyes )

El Crucero de Santo Toribio, patró d'Astorga, és el punt més alt 950 m. des de on és divisa diferents poblacions, destacant sense cap dubte la ciutat d'Astorga. Apreciant al seu entorn els Montes de León, preludi de l'entrada a Galícia.

Astorga, Artúrica, fundada a l'any 15 aC per l'emperador August. En aquesta ciutat conflueixen El Camí Francès (Via Trajana) i el Camí de la Plata. No cal dir que és i a sigut una ciutat dedicada al Camí. Capital de la comarca de la Magateria. La Catedral gòtica de Santa Maria i el fastuós i singular Palacio Episcopal, obra de Gaudí, és l'actual Museu de los Caminos, molt visitat.

Astorga, com el seu dia va ser Puente la Reina. Després de recórrer tres comunitats, i a punt d'entrar a Galícia A sigut al meu punt i a part en el Camí, que espero reprendre com més aviat millor. Agraint el suport rebut en tot moment.

Lleó - Hospital de Òrbigo

     Petites poblacions adherides a la gran ciutat, és el que en trobo només sortir de Lleó. Avui passaré per localitats molt vinculades amb el camí, portant el nom en moltes d'elles.

La Virgen del Camino, la primera. Nasqué entorn d'un santuari dedicat a la patrona de Lleó. On la Mare de Déu s'aparegué a un pastor. En el seu lloc es va construir 1961 un polèmic santuari d'estil modernista, amb tretze estàtues de bronze, obra de l'escultor català Josep M. Subirachs.

San Miguel del Camino, San Martin del Camino, poblacions molt sembla'ns, sense res important per destacar, tret que totes les esglésies i els seus campanars estan farcides de nius de cigonyes

Hospital de Òrbigo, poble dividit pel seu pont d'origen medieval que travessa el riu Òrbigo (antigament navegable en la seva totalitat i que unia moltes poblacions de la comarca ) anomenat del Paso Honroso, és un del més famosos del Camí. Cada any al mes de juny es celebren unes justes i festes medievals, que tenen bona repercussió internacional.

El Burgo Raneno - Lleó

     Dia calorós el que m'espera avui i etapa llarga fins a arribar a Lleó. Després de bastants quilòmetres vorejant una carretera comarcal. És entra en una pista agró- forestal bastant ben cuidada, es nota que la fan servir de carretera per unir varis pobles. Reliegos és una població també molt arrelada a camí, però sense cap atractiu en particular.

Mansilla de las Mulas, localitat important en la comarca, poble emmurallat de ric patrimoni, en esglésies i ermites. Puente Villarente, és el proper poble. Travessem el riu Porma per una passarel·la, ja que el pont antic està en reconstrucció.

Arcahueja és l'última localitat abans d'arribar a la capital. Està situat a dalt d'un turó, des de on es pot veure la gran ciutat, com si l'estigues vigilant.

Lleó, d'origen romà, ciutat conquerida pels àrabs i reconquerida pels catòlics, de nou fou arrasada per Almanzor el 988. De l'extraordinària la catedral de Santa María, gòtica, d'inspiració francesa. Ciutat molt rica en monuments i palaus. Destaca l'edifici del Palacio de los Guzmanes, el monestir de San Marcos, que fou hospital de pelegrins, avui parador nacional, i la Casa de los Botines, obra de Gaudí.

Terradillo de los Templarios - Burgo Ranero

    Entrem a l'extensa província de Lleó, que creuarem d'est a oest. Abandonem la Tierra de Campos per continuar pel no menys monòton Pàramo Leonés. La propera localitat que en trobo, San Nicolás del Real Camino, res important a destacar, passo amb rapidesa.

Sahagún, Ciutat important, tant pel camí com per la seva situació estratègica, on és creuen molts camins. Per entrar a la ciutat tinc dues opcions, la tradicional i la variant, trio la segona, que en portarà a la hermita de la Virgen del Puente, creua'n el riu Valdereduey, lloc molt bonic (encertar l'opció)

La ciutat de Sahagún neix al voltant d'un poderós monestir fundat el segle X  En mans dels monjos de Cluny, fou el més important de la Península, tot i que avui dia només se'n conserva el Arco de San Benito. La ciutat és famosa pel romànic mudèjar.

Els últims quilòmetres són més agradables de fer, pel camí, vorejant una carretera molt local, hi ha multitud d'arbres que en fan ombra, la veritat s'agraeix. El Burgo Ranero, final per avui, és una localitat amb una llacuna plena d'aus i en els seus campanars, multitud de nius de cigonya. Poble bolcat amb els pelegrins. Es nota amb els seus habitants, molt amables.

Carrión de los Condes - Terradillo de los Templarios

Trajecte llarg i monòton el d'avui. Surto de Carrión pel pont de pedra, deixa'n a la meva esquerra el monestir de San Zoilo. Els 17,2 km de recorregut entre la sortida i el proper poble, que és Calzadilla de la Cueza, només hi ha camps i més camps (en temporada alta en meitat de recorregut, s'obre una caseta oferint fruita i aigua fresca)

Pocs comentaris es poden fer avui. Dos pobles només en trobo pel camí, Calzadilla de la Cueza, per destacar l'església de San Martin i les seves cases de tova, que són la majoria. Continuant arribo a les restes de l'antic hospital-monestir de Santa Maria de las Tiendas.

Ledigos, més del mateix, cases de tova envolta'n l'església dedicada a Sant Jaume, on hi trobem tres representacions diferents del sant: de pelegrí, d'apòstol i de matamoros.

La proliferació de construccions en material de tova de vivendes i quadres pels animals, en aquestes terres, és a causa de la renda personal i la climatologia. Els resguarda de la calor a l'estiu i el fred de l'hivern.

Terradillo de los Templarios, final del dia d'avui. Poble important i referent en el camí, per la seva tradició i la cantitat d'albergs i establiment dedicats als caminants.

Boadilla del Camino - Carrión de los Condes

     

   Sortint a l'alba, els colors del camp, estan pletòrics. De seguida en trobo una important obra d'enginyeria civil. El Canal de Castilla, que s'utilitzava tant per al transport de mercaderies com per distribuir l'aigua.

Frómista, una important localitat, referent en el camí. Amb importants esglésies, una de les millors mostres del romànic espanyol.

Que estem en plena comarca de Tierra de Campos, Ho demostra'n el nom de les següents localitats, Población de Campos, Revenga de Campos, Villarmentero de Campos. Totes elles amb un denominador comú. El seu romànic en esglésies i ermites, el conreu de cereals deel seu camp i la austeritat en les seves construccions, moltes fetes de tova.

Abans d'arribar al meu destí, passo pel poble de Villalcazar de Sirga. Cal destacar la magnífica església romànica de Santa Maria la Blanca (segle XIII) construïda pels templers, on estan el sepulcre de l'infant Felip I i la seva esposa Elionor.

Carrión de los Condes, la ciutat més important del camí en la província de Palència, amb un rellevant patrimoni històric i artístic. El monestir de Santa Clara, el monestir benedictí de San Zoilo, l'església de Santa María del Camino (segle XII), al pòrtic es rememora la llegenda del tribut de cent donzelles, les qual van ser salvades de ser lliurades al rei moro Miramamolín.

Hontanas - Boadilla del Camino

     De bon matí, començo la caminada, avui també una mica llarga. Entre Hontanas i Castrojeriz, que és la pròxima població, en trobo, mig derruït el convent de Sant Antón. Pertanyia a l'ordre de San Antón de monjos d'origen Francès, famós per les miraculoses curacions.

A pocs quilòmetres albiro el poble de Castrojeriz, que a dalt d'un turo el protegia al seu temps un castell, ara mig derruït. Històrica ciutat d'extraordinari patrimoni cultural, d'origen romà. Destaca a l'entrada, la col·legiata de la Virgen del Manzano, l'església de San Juan, gòtica i l'església de Santo Domingo. En la seva façana hi ha dues pètries calaveres, amb un missatge ( O Muerte O Eternidad )

A la sortida del poble, albiro la immensitat de la planícia, nós anuncia que estem a prop d'entrar a Tierra de Campos, que es comarca més dedicada al conreu de les províncies de Burgos i Palencia. Després d'alguns quilòmetres, i una pujada curta però forta, arribo al port de Mostelares, on es gaudeix d'una panoràmica vista.

Itero del Castillo, és el últim poble de la província de Burgos. Entra'n a la de Palencia, dividida les dues pel famós Puente Fitero i el riu Pisuerga. Itero de la Vega primera població natural de la Tierra de Campos. Poble molt auster on predominant les construccions d'adob.

Boadilla del Camino, és el final d'avui. Al centre del poble trobem un Rollo Jurisdiccional (Era el símbol de la independència de la localitat) El privilegi fou donat pel rei Enrique IV per l'ajuda donada per recuperar el tron perdut de vant el seu germanastre Don Alfonso.