Entrem a l'extensa província de Lleó, que creuarem d'est a oest. Abandonem la Tierra de Campos per continuar pel no menys monòton Pàramo Leonés. La propera localitat que en trobo, San Nicolás del Real Camino, res important a destacar, passo amb rapidesa.
Sahagún, Ciutat important, tant pel camí com per la seva situació estratègica, on és creuen molts camins. Per entrar a la ciutat tinc dues opcions, la tradicional i la variant, trio la segona, que en portarà a la hermita de la Virgen del Puente, creua'n el riu Valdereduey, lloc molt bonic (encertar l'opció)
La ciutat de Sahagún neix al voltant d'un poderós monestir fundat el segle X En mans dels monjos de Cluny, fou el més important de la Península, tot i que avui dia només se'n conserva el Arco de San Benito. La ciutat és famosa pel romànic mudèjar.
Els últims quilòmetres són més agradables de fer, pel camí, vorejant una carretera molt local, hi ha multitud d'arbres que en fan ombra, la veritat s'agraeix. El Burgo Ranero, final per avui, és una localitat amb una llacuna plena d'aus i en els seus campanars, multitud de nius de cigonya. Poble bolcat amb els pelegrins. Es nota amb els seus habitants, molt amables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada