Continuant per la Meseta castellana, avui començo a una altitud de 660 m i arribaré als 1.150 m que és el sostre dels Montes de Oca, tot una referència tant pel camí com pel fer històrics que van passar per aquestes muntanyes . Dels poblets que passaré cal destacar dos.
Vilafranca Montes de Oca. El poble parada obligatòria dels peregrins, és la porta d'entrada als bonics, i antigament perillosos, Montes de Oca, molt temuts en l'edad mitjana per la presència de bandolers. Dura però bonica travessia, amb una forta i continuada pujada, que progressivament és va moderant, fins arribar a l'alto de Pedreja (1.150 m) on es pot trobar a Monument als caiguts de la Guerra Civil. Moment de trist record. Passo un mal moment.
San Juan de Ortega, nat 1080, és fundador d'aquesta petita vila. L'església de San Juan de Ortega (segle XII) és romànica amb el sepulcre del sant. En l'interior es produeix l'anomenat "Milagro de la Luz "dos dies a l'any el sol il·lumina l'escena de l'Anunciació.
A la sortida, hi ha una variant del camí, sovint ho fan alguns espavilats, perquè passis peel seu establiment. Cal estar informat. Segueixo pel tram original, que en portarà fins Agés la meva parada d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada